Tenim un imaginari social i col·lectiu de víctima com una persona desvalguda i, sobretot, la idea que la victimització et canvia totalment. Com si de sobte, només passéssim a ser víctimes. La victimització fa referència només a una vivència concreta i al fet d’haver rebut un dany. No té a veure amb no tenir recursos, ni ser desvalguda. Tot i així, com que hi ha aquest imaginari social és comprensible que no t’agradi aquesta etiqueta.

Amb aquesta idea, tenim por que canviem als ulls de les altres persones i que ens vegin diferent. Un cop més, això té a veure amb el context i l’imaginari social.

De vegades pensem que no és suficientment greu com per demanar ajuda. Sempre pots demanar ajuda!

Els mecanismes d’afrontament com la dissociació o la idea que podem soles també pot dificultar la cerca d’ajuda.

Finalment, els dubtes sobre el què passarà a partir d’ara: patiré més? I si vull denunciar, com serà? També ens poden bloquejar. Per això, demanar suport en accions concretes pot ajudar-te.

Si és difícil per a tu, pots buscar canals de comunicació que t’ho facilitin. Començar per l’entorn més pròxim pot ser més facilitador que l’ajuda professional, sempre i quan tinguis un entorn segur i de confiança, cosa que, malauradament, no és així per a tothom.