És important tenir en compte que les persones no sempre identifiquem o reconeixem que estem en una relació de violència. Sovint, expressem el nostre malestar o descrivim situacions constants de conflicte utilitzant termes com “relació tòxica”. No cal esperar que la nostra amiga utilitzi la paraula «violència» per comprendre el que està passant i oferir-li ajuda.

El més important és actuar sota la idea que ens pot passar a totes i, per tant, no jutjar-la. Cal recordar que és difícil viure una situació així.

Atribuir la situació al que fa o deixa de fer o a característiques seves pot fer-la sentir més culpable o avergonyida i, per tant, més sola.  Donar consells que no contemplin això, pot fer que se senti responsable del que està passant. No té a veure amb la seva capacitat per posar límits ni amb el seu caràcter, per tant, procura no dir coses com: has provat de…? Jo hagués fet allò altre…Jo això no ho aguantaria pas!

Demana què necessita i ofereix suport. Valida el que sent.

Ofereix-te a acompanyar-la als serveis o a fer gestions logístiques (advocacia, hospital, menús…).

Ofereix companyia i plans tranquils, perquè pugui experimentar moments de calma i pugui sorgir l’expressió del que sent o el que està passant, no tothom necessita el mateix en tot moment. Si tens sospites, però no ha expressat res, això pot ser molt útil.

Pot passar que et sentis frustrada o cansada, però a totes ens agradaria saber a qui trucar en un cas així, inclús si la relació s’ha refredat (la violència debilita la xarxa). Tu també pots organitzar-te i cuidar-te amb el teu entorn, sense que això impliqui vulnerar la intimitat de l’afectada. Totes tenim alguns límits. Si ets molt jove i creus que la situació se t’escapa o et desborda, és important que tu també busquis suport. Especialment si creus que està en risc, és necessari avisar les persones adultes de l’entorn.

Les violències masclistes s’han d’afrontar col·lectivament, però malauradament no totes les persones tenim la mateixa xarxa de suport. No cal ser amigues íntimes per donar la mà en un moment així.