«Jo ja ajudo a casa.» És una frase que molts homes hem dit o hem pensat alguna vegada. Però… ajudar és el mateix que compartir les responsabilitats?

Durant molts anys, les tasques domèstiques i les cures han recaigut principalment sobre les dones. Avui, moltes parelles intenten repartir-les de manera més equitativa, però encara és habitual que hi hagi diferències entre el que creiem que compartim i el que passa en el dia a dia.

Ajudar no és el mateix que corresponsabilitzar-se

Quan diem que «ajudem», sovint estem assumint que la responsabilitat principal és d’una altra persona i que nosaltres hi col·laborem puntualment.

En canvi, compartir vol dir entendre que aquella responsabilitat també és nostra.

No es tracta només de:

• posar una rentadora;
• fer el sopar un dia;
• anar a comprar si ens ho demanen.

També implica pensar-hi, organitzar-se, anticipar-se i assumir que el funcionament de la casa és responsabilitat de totes les persones que hi conviuen.

Hi ha feines que no sempre es veuen

Quan parlem de tasques de casa, acostumem a pensar en netejar, cuinar o planxar. Però hi ha una altra feina molt important que sovint passa desapercebuda: la càrrega mental.

És la persona que recorda que s’ha acabat el detergent, que demana hora al pediatre, que sap què falta a la nevera, que organitza els aniversaris, que pensa què s’ha de fer el cap de setmana o que està pendent de mil petits detalls perquè tot funcioni.

Aquesta organització també és feina, encara que no sempre es vegi.

Compartir també és prendre la iniciativa

Construir una relació igualitària no consisteix a esperar que l’altra persona ens digui què cal fer. Consisteix a implicar-nos de manera activa, detectant les necessitats i assumint-les com a pròpies.

Preguntar-nos qui organitza, qui recorda, qui planifica o qui acostuma a estar pendent de tot pot ajudar-nos a veure si el repartiment és realment equilibrat.

Petits canvis que fan una gran diferència

La corresponsabilitat no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. És un procés que requereix parlar, revisar hàbits i qüestionar rols que durant molt de temps hem donat per normals.

Quan les responsabilitats es comparteixen de manera més justa, no només disminueix la càrrega d’una de les persones de la parella. També augmenta la sensació de treballar en equip, millora la convivència i es construeixen relacions més igualitàries.

Perquè compartir una casa no és només compartir un espai. És compartir també la responsabilitat de cuidar-lo i de cuidar les persones que hi viuen.