Quan pensem en la violència masclista, és habitual que la primera imatge que ens vingui al cap sigui una agressió física. Però la realitat és que la violència pot adoptar moltes formes i no totes deixen marques visibles.

És possible que mai hagis pegat la teva parella i, tot i així, hi hagi actituds que li generin por, malestar o inseguretat. Cridar, humiliar, controlar, pressionar o fer sentir culpable l’altra persona també poden formar part d’una relació de violència.

La violència no comença amb un cop

Moltes situacions de violència s’inicien de manera molt subtil. Comentaris que semblen bromes, crítiques constants, retrets, explosions de ràbia o intents de controlar què fa l’altra persona poden anar deteriorant la relació sense que, al principi, ningú ho identifiqui com a violència.

Alguns exemples poden ser:

• Cridar durant les discussions per imposar-se.
• Fer sentir culpable l’altra persona perquè canviï d’opinió.
• Ridiculitzar-la o menysprear-la davant d’altres persones.
• Controlar amb qui parla, on va o què fa.
• Generar por amb amenaces o actituds intimidatòries.

Potser alguna d’aquestes actituds s’ha normalitzat en el teu entorn o les has vist moltes vegades. Però això no les fa acceptables.

L’impacte també és important

De vegades pensem: «Jo només crido quan m’enfado» o «No era la meva intenció fer-li mal.»

La intenció és important, però també ho és l’efecte que tenen les nostres conductes sobre l’altra persona.

Si la teva parella té por de dir-te segons què, evita explicar-te algunes coses perquè no sap com reaccionaràs o acaba modificant el seu comportament per evitar una discussió, és important aturar-se i preguntar-se què està passant.

Les relacions sanes es construeixen des de la confiança, no des de la por.

Reconèixer-ho és el primer pas

Adonar-se que algunes actituds poden estar fent mal no és fàcil. Pot generar incomoditat, culpa o fins i tot resistència. Però només podem canviar allò que som capaços de reconèixer.

Assumir que una manera de reaccionar no és saludable no et converteix automàticament en una mala persona. El que marca la diferència és què decideixes fer a partir d’ara.

Buscar ajuda, aprendre noves maneres de gestionar els conflictes i relacionar-se des del respecte és possible. I aquest procés comença quan deixem de preguntar-nos només si hem pegat o no, i comencem a preguntar-nos com estem fent sentir les persones que estimem.