Experiències personals

Tuve una compañera de trabajo que sufrió violencia de género y ver cómo fue capaz de salir adelante me enseñó mucho. Siempre le digo a la gente que no tenga miedo de pedir ayuda, porque hay muchas personas dispuestas a apoyar. La clave es no aislarse y buscar ese apoyo, ya sea en amigos, familia o profesionales.

Isa.bel tu amiga tuvo mucha suerte contingo, lo que pasa que a veces no es facil pedir ayuda, ni tan solo es fácil saber que necesitas ayuda, te sientes atrapada y no ves nada con claridad. Estoy de acuerdo contigo que la clave es no aislarse y pedir ayuda a tus amistades y familiares.

Bona tarda,

fa 3 setmanes que vaig sortir d’una relació on jo i la meva gossa vam patir maltractament psicològic.
La relació va durar 3 anys i 8 mesos i aquests últims vivint junts, i és quan vaig anar veien coses que em quadraven.

Manipulava, em feia dubtar de coses que havien passat dient que mai havia dit tal cosa; si li deia que algo m’havia fet mal o be deia que no ho havia dit o que era sensible o bé, s’ofenia i acaba demana nt-li perdó, li donava la volta a la situació i acabava sent ell el víctims; per petitesses em tractava amb despreci com per exemple mentre ens abraçavem li vaig treure un pel meu de la barba i com no ho vaig llençar a les escombraries em va apartar de males formes i em ca mirar malament, no adonar-me que no hi habia iogurts, que es refredés un dinar,… evonòmicament es va intentar sprofitar. Donava cops expressament i feia com si no passés res sabent que a mi m’estressava; quan jo tenia un problema desapareuxia i si revlama atenció…. s’ofenia, jo tenia la culpa;  en alguna ocasió em va riduculitzar davant de terceres perdones…. Si em queixava.. jo era la culpable.
ell sempre era el víctima i els culpables la seva exdona, companys de feina..

Exercia un control extrem sobre mi, va ser gradual… I tenia un problema amb el control de la seva ira quan les coses no eren com ell volia.

es posava gelós si li donava atenció a la meva gissa, o un cop quan vaig anar de concert amb la meva mare.

Ell era molt sutil….

Buscaba portar-me al límit per tenir baralles.

La meva gossa és rescatada i ell l’espantaba amb la mirada, donant cops (un dia va deixar caure l’escombra al seu costat per que s’acostumés als sustos..)

podria explicar moltes situacions…

Actualment estic en mans d’una psicòloga especialitzada en abús psicològic dins la parella i vivint junt amb la meva gossa a casa de la meva mare.

Tinc símptimes de TEPT. ( flashbacks, estres, ansietat, dificultat per dormir, confusió dobre tot el que va passar… em costa mantenir contacte zero amb la meva exparella però ho estic aconseguint, estar amb molta gent ja sigui al super, carrer, feina tot i que estuc de baixa, em genera ansietat)

Marta

Hola Marta, gràcies per compartir la teva experiència.

Tot el que expliques és maltractament psicològic i violència per part de la teva ex-parella. Penso que quan maltractava a la teva gossa a part del mal que li feia, també era una forma de ferte mal a tu.

Em sap greu que hagis passat per això. Espero que puguis processar el que ha passat i que t’ajudi una bona professional i tinguis suport ara…

És molt haver sortit de la relació.

El mes important que volia escriure és que hi ha moltes persones (dones he de dir) que no el hi molesta que diguis tot el que vulguis en un fòrum com aquest, que es més anónim, però també en persona i en públic totes aquestes conductes masclistes del teu ex i que diguis que va ser violent. Perquè és la veritat i ho entenem molt bé. És mes, agraïm que algú es llençi.

Jo la veritat es que per tot plegat vaig acabar com amb un estigma d’aquesta part del meu passat i casi que no puc ni dir el nom del meu ex.

Vaig estar molt callada: cosa que si has de callar, sembla que hagis fet tu alguna cosa malament. I no és cert.

Sí, són molt subtils les formes de maltractar i controlar també, busquen moltes justificacions i utilitzen el victimisme espectaculament. És una cosa que genera molta confusió. Per dirte algo del meu ex, ell creia que acusar-me de que jo no li agradava físicament després d’haver estat sense parlar-me durant hores era “poder mostrar-se vulnerable i tal com ell era amb mi” i “sentir-se més comprès en la relació al poder mostrar les seves inseguretats”. Era psicòleg aquest noi, llavors utilitzava tot aquest tipus de vocabulari per fer-s’ho anar bé. Sé que és molt fort però jo ho dic perquè si alguna li costa creure-s’ho. I també es poden declarar com a feministes però tenir comportaments masclistes.

El que vull dir també per si ajuda es que és important veure que el problema el tenen ells perquè en efecte, són tremendament insegurs. Però una cosa és com et sents, que sempre és vàlid sentirte gelós, enfadat o “insegur” i l’altre és qué fas tu amb aquests sentiments, et responsabilites o culpes a la teva parella? Ells per masclisme troben normal carregar-nos a nosaltres coses que no són nostres.

La conclusió és que no us facin pena, perquè arriben a plorar i fer molt de teatre amb els seu xantatge emocional.

Gràcies Marta de nou, t’envio una abraçada

Hola, soc Mare de tres petits fa exactament 5 mesos me separat físicament del pare Dels nens…perqué em va aixecar la ma com per picarme ( que no Ho va Fer eh pero el gest i al seva rabia a la cara…be…va Fer que agafes les coses i els nens i marxes de nou (com altres vegades a casa la Mare) la cosa es que em va aixecar la ma perque jo li vaig dir que com es que hi havien tot de magdalena y flam per tot el Terra de la Terrassa ell va culpar al nen de 2 anys jo vaig respondre que si jo venía de treballar i buscar les nenes al cole mentres ell es feia carreg del petit i tira algo a Terra lo normal es que l’adult responsable sen faci carreg i recollir i ja doncs era una porca i em va aixecar la ma en va dir que si volia marxar AMB altres ….tot fora de sentit…pero jo estic en la.merda la veritat tinc tres petits fa una setmana el vaig bloquear del WhatsApp i a tota la familia de Instagram perque en 3 mesos que he estat portant els petits a casa se mare on ell en teoría viu casi no els ha vist…perqué no Hi deu ser…i ara la.setmana pasada que jo vaig començar vacances em.va demanar venir AMB mi i els.nens a piscina…jo Li vaig dir que sería incomode pero al seva insistencia i per el be dels nens que vegin i estiguin AMB el pare vaig cedir pero a lhora de la veritat em va trucar per si Li podía pagar la piscina…va venir AMB la funda del móvil personalizada AMB la meva foto i Dels nens…xo dsps no portava ni 10min i k com Ho feiem per dinar…dsps k si Li passava datos(en aquest temps no ha pagat a mitges cap factura escolar que Li he enviat ni res de res) en aquestes que Li veig 4tatuatges nous (un dells Ari te amo)…em.vaig començar a posar nerviosa ell Deia k no sabia llegir encara em va Fer enfadar mes pensant que em tractava destupida…i tot el cinsime de la situació…i a vegades pensó seré jo una exagerada?? Seré jo la cínica la que fa gashliting la narcisista…??pero es que estic como boja com diu ell perqué veig tot el que mha fet tot el mal(ma deixat al llit a primera hora del Mati diguent que había quedat per Fer negocis AMB madames/he arribat a casa AMB els petits i que hagi fet Miquel taula i cadires menjador/le vist treure una navalla AMB lirada de boig per sota la taula mirant una altre taula del bar que ni coneixiem/que tothom.em.digui ah xo te dona i fills??/un cop va marxar de casa a les 11del mati per “fer pagar uns asumptes” i vaig acabar rebent un sms de la Caixa diguent que había pagat una hab d hotel 3estrelles a la 1 de la marinada (reserva a nom de Niurka)/ mha dit mil i una vegades que era una puta i k els nens no eren seus (al final per petició de la Mare vaig Fer les proves ADN als 3 nens perque no pogues dir mes aquella bagenada/venir malament fins i tot AMB la roba estripada i dirme que no nhe de Fer res o que mho invento tot…/trobarme un ganivet encintat… El van venir a buscar la policía i sel van endur ara fa un any mentres está en jo i els nens a casa (jo els estava dormint per Sort) aquestes febrer va demanar que siuaplau Li fessim canto que tenir por de acabar entrant a presso i fins i tot em va estar demanant diners i que fins i tot demanes crédits per poder pagar advocats i demes i poderse salvar daquella situació)…mil coses…

i tot i aixi voldria que fossim el que en teoría hauriem de ser i que havien dit mes duna vegada una familia unida no de pares separats…

Perdo per Tota aquesta parrafada estic malament no se com he Anat a parar aquí i he pensat que em podía desfogar duna manera “fácil”

Gracies Marta

Estic valorant si anar al metge per posible depressio ja que no es normal que estigui tan malament encara…no paro de llorar i els nens Ho veuen…

Tambe he estat valorant si tornar a la psico de violencia que vaig anar lany Passat quan tambe estavem separats…

En. Aquell temps vaig a conseguir un advocats de ofici AMB el que vam arribar a redactar un convenio regulador per els nens en que la Major aort del temps eren AMB mi…fins i tot abans d deixarho correr per una reconciliació per tot aquest tema de la por que ell tenia en entrar a presso que demanava que la seva familia(jo i els nens li fessim canto) doncs aquest advocat em va fer enviarli via mail la custodia que evidentemente no va contestar per mail pero en pwrsona ja em va dir que ni pensarho firmaria…ara li he tornat a enviar ja que igual jutjats crec que no atenen aquests casos fins setepmbre…llavors ja mirare com en cararo…no sé si faig be…??