Resposta a: Experiències personals

Hola Marta, gràcies per compartir la teva experiència.

Tot el que expliques és maltractament psicològic i violència per part de la teva ex-parella. Penso que quan maltractava a la teva gossa a part del mal que li feia, també era una forma de ferte mal a tu.

Em sap greu que hagis passat per això. Espero que puguis processar el que ha passat i que t’ajudi una bona professional i tinguis suport ara…

És molt haver sortit de la relació.

El mes important que volia escriure és que hi ha moltes persones (dones he de dir) que no el hi molesta que diguis tot el que vulguis en un fòrum com aquest, que es més anónim, però també en persona i en públic totes aquestes conductes masclistes del teu ex i que diguis que va ser violent. Perquè és la veritat i ho entenem molt bé. És mes, agraïm que algú es llençi.

Jo la veritat es que per tot plegat vaig acabar com amb un estigma d’aquesta part del meu passat i casi que no puc ni dir el nom del meu ex.

Vaig estar molt callada: cosa que si has de callar, sembla que hagis fet tu alguna cosa malament. I no és cert.

Sí, són molt subtils les formes de maltractar i controlar també, busquen moltes justificacions i utilitzen el victimisme espectaculament. És una cosa que genera molta confusió. Per dirte algo del meu ex, ell creia que acusar-me de que jo no li agradava físicament després d’haver estat sense parlar-me durant hores era «poder mostrar-se vulnerable i tal com ell era amb mi» i «sentir-se més comprès en la relació al poder mostrar les seves inseguretats». Era psicòleg aquest noi, llavors utilitzava tot aquest tipus de vocabulari per fer-s’ho anar bé. Sé que és molt fort però jo ho dic perquè si alguna li costa creure-s’ho. I també es poden declarar com a feministes però tenir comportaments masclistes.

El que vull dir també per si ajuda es que és important veure que el problema el tenen ells perquè en efecte, són tremendament insegurs. Però una cosa és com et sents, que sempre és vàlid sentirte gelós, enfadat o «insegur» i l’altre és qué fas tu amb aquests sentiments, et responsabilites o culpes a la teva parella? Ells per masclisme troben normal carregar-nos a nosaltres coses que no són nostres.

La conclusió és que no us facin pena, perquè arriben a plorar i fer molt de teatre amb els seu xantatge emocional.

Gràcies Marta de nou, t’envio una abraçada