Resposta a: Experiències personals

Hola Laura,

la meva humil opinió…

1.- penso que fas bé de legalitzar la situació amb el pare dels teus fills, i que puguis tenir la custòdia (entenc que és per a tu). el benestar dels teus fills i el teu és el més important ara mateix.

En el cas que el pare no signi… els advocats haurien d’orientar-te ja que pel que expliques pot ser perjudicial per ells, per lo violent que és o pugui ser però no se com funciona. Els advicats t’han d’orientar i buscar opcions perque puguis estar tranquil•la legalment.

2.- El que comentes de visitar-te amb la teva dictora… és una via on també et poden ajudar a trobar-te millor, ja sigui amb medicació, uns dies de baixa per encaixar-ho tot… és molt personal.

Jo personalment he hagut d’agafar la baixa per com m’ha afectat però cada persona és diferent.

3.- l’ajuda psicològica d’un bon professional, amics, grups de suport fa molt. Tot suma. I parla amb algú que entén pel que estàs passant et fa sentir acompanyada, que no estàs sola.

El mes d’agost acaba aviat i podràs presentar al jutjat el wue preparin els advocats.

 

Ets forta 🙌🏼🙌🏼, confia i lluita pels teus fills i per a tu mateixa.

Una abraçada Laura 🫂