Si has arribat fins aquí perquè has fet mal físic a la teva parella durant una discussió, probablement estàs vivint un moment difícil. És possible que sentis culpa, vergonya, por o confusió. També és habitual intentar entendre què ha passat o buscar una explicació: els nervis, l’estrès, la discussió, l’alcohol o un mal moment.

Però hi ha una idea que és important tenir clara des del principi: res justifica una agressió física.

Reconèixer-ho no significa definir-te per sempre pel que has fet. Significa assumir la responsabilitat del que ha passat i començar a fer alguna cosa perquè no es torni a repetir.

Demanar perdó és important, però no és suficient

Després d’una agressió és habitual demanar perdó, prometre que no tornarà a passar o assegurar que ha estat un fet puntual.

Tot això pot ser sincer. Però el canvi no depèn només de les paraules, sinó de les accions que venen després.

Assumir la responsabilitat implica deixar de buscar justificacions i començar a preguntar-se:

• Per què he reaccionat així?
• Com gestiono la ràbia o la frustració?
• Necessito ajuda per evitar que torni a passar?

Aquestes preguntes poden ser incòmodes, però són imprescindibles per iniciar un procés de canvi.

El canvi és possible, però requereix compromís

Canviar no és qüestió de força de voluntat ni de prometre que «la pròxima vegada serà diferent». Si no es treballa l’origen del problema, és probable que la situació es repeteixi.

Per això és important buscar ajuda professional especialitzada. Hi ha serveis i professionals que treballen amb homes que volen revisar les seves actituds, aprendre noves formes de gestionar els conflictes i construir relacions lliures de violència.

Demanar ajuda no és un signe de debilitat. És una mostra de responsabilitat.

El primer pas és teu

La persona que ha patit la violència necessita protegir-se i decidir què és el millor per a ella. Aquest procés li correspon a ella.

El que sí que depèn de tu és assumir les conseqüències dels teus actes i comprometre’t a canviar. Ningú pot fer aquest camí en el teu lloc.

Reconèixer el que ha passat és només el primer pas. El següent és actuar perquè no torni a passar mai més.