«Què et passa?»

«Res.»

«Segur?»

«Sí, estic bé.»

Aquesta és una conversa molt habitual en moltes parelles. Però sovint, darrere d’aquest «estic bé», no hi ha indiferència ni falta d’interès. El que hi ha és una dificultat real per identificar què ens passa o per trobar les paraules per explicar-ho.

Molts homes hem crescut aprenent que mostrar les emocions és un signe de debilitat. Des de petits hem rebut missatges que ens animaven a aguantar, a controlar-nos i a no mostrar tristesa, por o vulnerabilitat. Amb el temps, moltes emocions acaben quedant en un segon pla, fins al punt que de vegades ni nosaltres mateixos sabem ben bé què sentim.

El silenci també comunica

Quan no expliquem el que ens passa, és fàcil pensar que així evitem preocupacions o conflictes. Però la realitat és que el silenci també comunica.

Per a la parella, aquesta falta d’expressió pot generar dubtes, inseguretat o la sensació que alguna cosa no va bé. És habitual que apareguin preguntes com: «He fet alguna cosa malament?», «Està enfadat amb mi?» o «Per què no em vol explicar què li passa?»

Moltes vegades, el problema no és la manca d’amor o de confiança, sinó simplement la manca d’habilitats emocionals que molts homes no hem tingut l’oportunitat d’aprendre.

Parlar dels sentiments també s’aprèn

Hi ha qui pensa que expressar les emocions és una cosa que es té o no es té. Però no és així. La comunicació emocional també és un aprenentatge.

No es tracta d’explicar-ho tot ni de tenir sempre les paraules perfectes. De vegades n’hi ha prou amb dir:

• «Avui no estic gaire bé.»
• «Necessito una estona per ordenar el que sento.»
• «Em costa parlar d’això, però ho intentaré.»

Aquestes petites frases poden marcar una gran diferència en la relació. No només perquè ajuden l’altra persona a entendre què ens passa, sinó també perquè ens permeten connectar millor amb nosaltres mateixos.

Mostrar vulnerabilitat també és una fortalesa

Durant molt de temps s’ha associat la fortalesa amb aguantar-ho tot en silenci. Però la realitat és una altra.

Reconèixer que alguna cosa ens preocupa, que tenim por o que ens sentim desbordats no ens fa més dèbils. Ens fa més humans.

Aprendre a parlar del que sentim no és un canvi que passi d’un dia per l’altre. Però cada conversa sincera és un pas cap a relacions més honestes, més properes i més saludables.