Hi ha moments a la vida en què ens mirem al mirall i ens costa reconèixer-nos. Potser t’has adonat que reacciones amb ràbia massa sovint, que et costa gestionar els conflictes, que les teves relacions no funcionen com voldries o que has fet mal a persones que estimes.

Si t’has fet aquesta pregunta, ja has fet un primer pas. Perquè el canvi comença quan deixem de pensar que el problema sempre són els altres i ens atrevim a mirar-nos amb honestedat.

Ningú neix sabent relacionar-se

La manera com expressem les emocions, gestionem els conflictes o entenem les relacions no apareix del no-res. Al llarg de la vida aprenem observant les persones que tenim al voltant, les experiències que vivim i els missatges que rebem sobre què significa ser home.

Per això, moltes actituds que avui identifiques com un problema potser han estat apreses. I si s’han après, també es poden desaprendre.

Canviar no significa negar qui ets. Significa revisar aquelles actituds que et fan mal a tu o a les persones que t’envolten.

El canvi comença assumint responsabilitats

És habitual buscar excuses: l’estrès, la feina, el caràcter, la manera de ser o el que ha fet l’altra persona. Però canviar implica deixar de preguntar-nos només «per què m’ha passat?» i començar a preguntar-nos «què puc fer perquè no torni a passar?»

Assumir responsabilitats no és culpabilitzar-se constantment. És entendre que les nostres decisions tenen conseqüències i que sempre podem escollir una altra manera d’actuar.

No cal fer-ho sol

Molts homes pensen que demanar ajuda és un signe de feblesa. Però la realitat és just la contrària. Reconèixer que necessitem suport és una mostra de responsabilitat i de valentia.

Parlar amb professionals, participar en un grup o començar un procés personal pot ajudar-nos a entendre millor què ens passa i a desenvolupar noves eines per gestionar les emocions, els conflictes i les relacions.

No hi ha canvis immediats ni fórmules màgiques. Però cada petit pas compta.

El millor moment per començar és avui

No podem canviar el passat, però sí que podem decidir què fem a partir d’ara.

Construir una masculinitat més saludable no consisteix a ser perfecte. Consisteix a estar disposat a aprendre, a escoltar, a equivocar-se i a tornar-ho a intentar.

Cada vegada que qüestiones una actitud que abans donaves per bona, cada vegada que demanes ajuda, cada vegada que gestiones un conflicte d’una manera diferent o que decideixes escoltar abans de reaccionar, ja estàs canviant.

Perquè el canvi no comença quan ho fem tot bé. Comença el dia que decidim deixar de repetir allò que sabem que fa mal.