No sempre és fàcil identificar que estem vivint violència en una relació. Des de fora, pot semblar molt evident, però la realitat és que quan es viu en primera persona, és difícil adonar-se’n. I, fins i tot, si ho identifiquem, sovint no sabem com sortir-ne. Però, per què és tan complicat?

Doncs és difícil perquè, en primer lloc, pensem que no ens pot passar a nosaltres. En segon lloc, és difícil perquè la violència psicològica sovint comença de manera molt subtil, gairebé imperceptible. Això provoca un malestar que no sabem com identificar ni descriure amb paraules.

A més, la violència en les relacions sovint segueix un cicle que es va repetint i que inclou moments de calma i felicitat aparents, mentre que en altres moments la dinàmica esdevé tensa i conflictiva. Aquest cicle no sempre es dona de la mateixa manera i només explica unes formes de violència.

Generalment, les fases del cicle de la violència són:

• La fase de tensió: durant aquesta fase es va acumulant la tensió, el malestar es va intensificant gradualment perquè van apareixent conflictes que no sabem ben bé d’on sorgeixen. El que fem és intentar evitar una explosió de violència, però en realitat no tenim control sobre això.
• La fase de l’explosió: en aquest punt, la tensió acumulada esclata i es produeix una explosió de violència que es pot manifestar de moltes formes diferents i que ens deixa sorpreses i impactades.
• Més tard arriba la fase de manipulació: després de la violència, la parella pot mostrar remordiments, demanar perdó, prometre canviar o intentar justificar el seu comportament. Aquesta fase pot generar confusió, esperança i sentiments contradictoris. La persona que ens fa mal també ens diu que ens estima i també vivim moments plaents. No entenem perquè sembla dues persones diferents. Amb el temps, els moments de calma aparents van disminuint.

Hi ha algunes senyals més concretes que ens ajuden a identificar si estem patint violència:

• Deixem de fer coses que ens agraden o ens agradaria fer i ho acostumem a fer pensant en què pensarà ell, que ens dirà o si li semblarà bé.
• Pensem de forma recorrent en les seves possibles reaccions davant les decisions que hem de prendre (petites o grans) i comencem a adaptar la nostra conducta a això.
• Tenim la sensació que no sabem què podem esperar quan li comuniquem alguna cosa, per exemple, quan alguna cosa que no ens fa sentir bé amb la relació, ens sentim insegures perquè no sabem quina reacció podem esperar.
• Sortim de les converses o de les discussions amb malestar i amb la sensació que ens quedem “fora de joc” o bloquejades.
• Ens allunyem de les persones que estimem.
• Deixem de vestir-nos i maquillar-nos com voldríem, deixem de menjar fins i tot allò que ens ve de gust.
• També pot ser que notis símptomes físics: cansament, dificultat per dormir, nervis, mals de cap, de panxa…

Aquestes són només algunes de les senyals. Segurament n’hi ha d’altres i recorda que no cal arribar fins aquí abans de deixar una relació.

Finalment, també pot ser que et sigui difícil identificar que estàs en una relació de violència per com ens han explicat que són les dones que la viuen. La realitat és que totes podem viure violència en les relacions. L’únic que és cert, és que la violència masclista es pot manifestar de formes diferents segons el context en què vivim.