En primer lloc, és important que tinguis clar que pots decidir com afrontar el procés de recuperació de les violències i és important que pugui respectar el teu propi procés. Hi ha coses dels processos de recuperació que són molt comunes i que s’assemblen molt perquè estem davant d’una qüestió col·lectiva, però el procés de cada persona és absolutament únic. No hi ha dos processos iguals.

A més, et pot tranquil·litzar saber que el perquè triguem tant a identificar o a fer-nos conscients que el que hem viscut és un abús o violència, té una explicació.

 

Els processos no són immediats. Fer-nos a la idea o fer-nos conscients que hem viscut violència o abús, pot fer que el nostre impacte sentit o percebut canviï i que es despertin una sèrie de malestars, dolor o fins i tot que s’activi alguna simptomatologia. Diguéssim que ens en fem conscients quan, d’alguna manera, ho podem sostenir i ho podem afrontar.

Una segona explicació és que, de vegades, la violència genera un estat de dissociació o de xoc que també fa que no puguem posar-hi paraules i no puguem processar-ho com a abús, violència o agressió. És una resposta del cos i de la nostra subjectivitat a aquelles situacions que superen la capacitat d’afrontament que tenim en un moment determinat. Quan no ho podem sostenir, el que fem de forma inconscient és intentar mantenir aquest dolor al marge de la nostra vida i intentar que, aquest, no canviï la nostra vida.