El que anomenem red flags són aquelles senyals quan estem amb algú o quan estem coneixent algú que, d’alguna manera, ens fan saltar les alarmes i ens indiquen que aquella relació o aquell vincle ens pot posar en risc emocional. És a dir, que són senyals que d’alguna manera ens diuen que aquella possible relació no serà del tot segura per a nosaltres. Per exemple, comentaris masclistes o que intuïm que és una persona que pot exercir control.

Sovint aquestes senyals són coses molt petites, sobretot a l’inici de les relacions. Són una percepció, una sensació que pot despertar-se davant d’actes molt subtils. Per això, moltes vegades davant d’aquesta senyals el que fem és deixar d’escoltar les o no fer-los cas.  Sobretot les dones per la nostra socialització de gènere femenina, estem acostumades a no confiar en les nostres pròpies percepcions. Ens hem cregut que som exagerades, que som massa exigents amb els vincles, que no veiem les coses correctament i a no fer cas a aquestes senyals, des de l’esperança que pugui canviar o fins i tot des del nostre rol de cures que ens porta a col·locar-nos en un rol de ensenyar l’altre.

Has de saber que aquestes senyals, aquesta intuïció, és important. És allà per protegir-te, per tant, l’has d’escoltar. Diguem que funcionen com una alarma d’incendis. Les persones tenim una d’arma d’incendis al nostre cervell que s’activa quan estem d’alguna manera en perill. És veritat que hi ha situacions de la nostra vida o de la nostra motxilla que poden fer que aquesta alarma d’incendis no acabi de funcionar del tot bé, és a dir, o bé que s’activi quan no hi ha perill o bé que no s’ activi davant de situacions en què sí que ho hauria de fer. Tot i això, en qualsevol cas, sempre t’està donant informació de què és el que tu necessites, ara, en aquest moment i és quelcom que ha de ser escoltat i cuidat.

És important fer cas a aquesta alarma d’incendis perquè la intuïció també és una cosa que anem construint amb el recorregut vital.