Sí, és veritat que la manera de comunicar sobre la violència sexual ens pot generar por. Sentir parlar de tanta violència i tan terror sexual ens pot generar una sensació de perill constant.

No cal que invalidis la por que sents, és natural si se’n parla com se’n parla. Però sí que la podem qüestionar una mica, perquè no ens ajuda.

Sí, la veritat és que no hem de negar l’existència de les agressions sexuals; de violència sexual n’hi ha.

Ara bé, també hem de saber que l’imaginari o les idees que ens transmeten no ens ajuden ni ens serveixen de gaire per afrontar les violències sexuals . Aquestes idees que ens transmeten tenen una funció: justament, la de controlar la sexualitat i els moviments de les dones a través de la por.

Hem de qüestionar aquesta por per varis motius:

• L’imaginari de la víctima és masclista: ens diuen que són dones completament desvalgudes, que no hi ha vida després de l’agressió. No és cert. Hi ha recuperació i hi ha vida. És cert, però, que tenen un impacte.
• Ens diuen que et parteix en dos i modifica la teva essència i valor i que no hi ha res pitjor que això. No és cert. No et resta valor davant de les altres persones. Aquesta idea només ens genera vergonya. Si sentim vergonya després de viure una agressió sexual és justament per l’imaginari social.
• Ens ensenyen violències d’alt impacte i les menys freqüents: ens generen dubtes sobre la nostra vivència. I sí, la violència sexual té un impacte en les nostres vides, però part d’aquesta vivència també està condicionada per aquestes idees. Aquesta desinformació sí que ens desprotegeix; millor conèixer la realitat i és que la majoria de les violències sexuals ocorren en un entorn proper o de suposada confiança.
• La por ens fa sentir petites i ens dificulta afrontar i l’autodefensa. No ens equivoquem: de vegades no hi ha marge per fugir, el nostre sistema nerviós ens paralitza (sembla mentida, però ho fa per protegir–nos i perquè és l’única alternativa que ha trobat). Mai tens la culpa de la violència (això de podria haver-se defensat, és violència cultural), però això que no podem fer res per combatre les violències col·lectivament no és cert. L’autodefensa emocional i física feminista et pot ajudar.