Sovint sentim a parlar de relacions tòxiques o fins i tot dit d’una altra manera, de persones tòxiques. La realitat és que en molts d’aquests casos, la majoria de vegades, seria  més correcte parlar de relacions on hi ha violència o de persones que exerceixen/utilitzen violència.

De vegades parlem de relacions tòxiques quan en realitat el que volem dir és que estem en una relació on hi ha conductes que són violència com el control, vexacions, humiliacions, insuls, etc.

El que passa és que generalment, quan parlem de violència pensem només en l’ús de la força física i no ens fixem tant en les violències menys visibles. Però la violència també pot ser verbal, emocional, sexual o econòmica, entre d’altres i en diferents nivells d’intensitat.

Aleshores, perquè no ho anomenem violència o la confonem amb conductes i relacions tòxiques?

Veiem-ho amb un exemple:

Imagina una relació de parella on una persona, per exemple en Joan, comença a controlar el que fa per exemple, la Marta. En Joan sovint critica les decisions de la Marta i la fa sentir que no és suficientment capaç. La Marta comença a sentir-se frustrada i enfadada i en alguns moments esclata, crida i plora, la qual cosa, desemboca en discussions importants.Des de fora, aquestes reaccions de la Marta poden semblar agressives o “tòxiques”, i algú podria pensar que tots dos són igual de responsables del conflicte. Però en realitat, les reaccions de la Marta són una resposta al malestar constant i a la manipulació psicològica que està patint.A mesura que passa el temps, la Marta comença a sentir-se més impotent i les seves reaccions de defensa disminueixen. Ella ja no intenta defensar-se tant perquè sent que no té cap poder en la relació. Si en Joan segueix igual o el seu comportament va a més, el desequilibri de poder es fa encara més evident.És difícil anomenar la violència i veure’ns com a possibles víctimes. De vegades confonem l’agressivitat reactiva amb la violència que s’exerceix des del poder. És a dir, moltes vegades, les respostes que anomenem “tòxiques”, són una resposta a la manipulació psicològica o una expressió de ràbia continguda.  D’alguna manera, així pensem que són totes dues persones les responsables del conflicte. A més, has de saber que la majoria de vegades, aquestes reaccions van desapareixent; cada cop intentes defensar-te menys i la desigualtat en la relació creix. Intentes adaptar-te tant a l’altre, que gairebé no saps on ets. Encara que sigui difícil, és millor sortir abans d’arribar aquí. No sempre és fàcil identificar que tenim menys poder en una relació. 

Et proposem algunes preguntes per identificar si estàs en una relació igualitària:

• Sento respectades les meves emocions? I els meus límits, es respecten o intenta convèncer-me?
• Em sento lliure per dir “NO”? Si s’enfada quan poses un límit no és un lloc segur.
• Puc decidir sobre la relació?
• Si miro enrere, em veig molt diferent a ara? Què ha canviat? Em fa sentir benestar aquest canvi? Sento que he deixat de ser jo?

En qualsevol cas, recorda que no tens perquè quedar-te en una relació que et genera malestar de forma constant. El teu benestar és el més important.